Kles(Rijistri)
Timucuha  
spacer
Imagraden

| | |

Tadyant ibuhalen

Tella yiwet teqcict γur-s izimer. Tettawi t yid-s. Yiwen wass tṛuḥ γer tala a d-agem. Tewwi izimer nni yid-s. Armi tewweḍ ar tala, teqim ad tečaṛ aman. Taswiɛt terḍa-d. Teqim ar tettḥellil deg izimer nni. Tenna yas: “γur k ad teḥkuḍ i wexxam nneγ !” Izimer nni ittḍa, nettat tettḥellil deg-s, teqaṛ as :”ttxil-k, ur qqaṛ ara i baba; ad k fkeγ tazlegt. “Netta akk-nni ittḍa. Nettat ar as teqqaṛ:”ttxil-k, susem! Ɣur-k ad teḥkuḍ ! Ad k fkeγ amendil. » Armi i s tessels akk iselsa ines, teqim nettat ala deg yiwet tqenduṛt. Netta akk-nni irennu ittḍa. Ar tettru. Tṛuḥ-d.
Armi tewweḍ s axxam, tenna yas yemma-s :”a yelli, acu kem yuγen imi tettruḍ ?” –Tenna yas:”A yemma, ṛuḥeγ ar tala a d-agmeγ ; qimeγ ad čaṛeγ tayeṭiṭ. Iḥecm iyi Ṛebbi ! Erḍiγ-d zdat izimer! Tura inna yi: Ad iniγ… -Tura, aqli seg imir nni, d nek ttḥellileγ deg-s akken ad isusem. Netta yugi. Ata-in fkiγ-as akk iselsa inu. Akk-nni yugi ad isusem.”
Tekker-d yemma-s diγen. Tebda diγen tettḥellil deg izimer nni, teqqaṛ as :”susem, a mmi ! A k ihdu Ṛebbi, ur qqaṛ i yiwen ! Taqcict, tameγbunt, iḥecm itt Ṛebbi. Tura atta-in tugad ad isel baba-s.” Izimer nni akk-nni ittḍa. Tekker-d yemma-s n teqcict nni, tefka yas i izimer nni axelxal, tɛelq as t deg wḍar is. Terna yas timelḥaft, tessels as tt. Terna yas ibzimen. Terna yas aggus, tbegs as. Izimer nni imir i yerna kra ittḍa.
Taswiɛt akka, ikcem-d baba-s n teqcict nni diγen. Yufa tent id ttḥellilent deg izimer nni; netta yugi ad isusem. Inna yasent urgaz nni: “Acu kent yuγen imi akka la tettrumt, tettḥellilemt deg izimer agi ?” –Tenna yas tmeṭṭut is: “Ay argaz, d taqcict iḥecem itt Ṛebbi ! Terḍa d zdat izimer ! Tura, la iqqaṛ izimer: “Ad iniγ… -Tura, nugad ad isel gma-s n teqcict. Nettat, atta-in tessetḥa. “Ikker-d diγen baba-s n teqcict nni, inna yas I izimer nni: “a k ihdu Ṛebbi, susem! Ur ttini ara! A k fkeγ abernus.” Izimer nni irennu akk-nni ittḍa ! Issels as urgaz nni abeṛnus i izimer nni. Izimer irennu ittḍa akken, yugi ad isusem. Irna yas urgaz nni abernus nniḍen. Kra i s sslusun i tγawsiwin, netta imir nni irennu ittḍa. I kraḍ(3) yid-sen, am teqcict nni, am yemma-s, am baba-s, i kraḍ ala ttḥellilen deg-s; netta, irennu ittḍa! Ameγbun, ittḍa, ibγa ad yeč naγ ibγa ad isew. Nutni γilen iqqaṛ asen:”Ad iniγ i medden taqcict terḍa-d!”
Taswiɛt yusa-d diγen gma-s n teqcict nni. Netta ur yelli d-abuhal. Ikcem-d ar wexxam, yufa baba-s d yemma-s d ultma-s d-izimer akk yid-sen. Iẓra izimer nni sselsen as akk iselsa, rennun ttḥellilen deg-s; netta, izimer ameγbun irrennu ittḍa ! Inna yasen uqcic nni: “Acu i ken yuγen akka imi s tesselsem tiγawsiwin nwen akk i izimer a, irna la tettḥellilem deg-s ?” –Tenna yas yemma-s: “A mmi, d ultma-k d nettat iṛuḥen ar tala ad d-agem. Taswiɛt iḥecem-itt Ṛebbi! Terḍa-d zdat izimer a! Tura aqlaγ deg ussan a nukni nettḥellil deg-s i waken ad isusem. Netta yugi. Aqlaγ nefka yas akk iselsa nneγ. Nessels as ten. Netta irennu iqqaṛ: “Ad iniγ i medden….! –Tura, nugad ad slen medden; a s qqaṛen: “yelli-s n winnat terḍa-d deg tala!” –Ikker-d uqcic nni, inna yasen: “Ziγ d aymi qqaṛen medden:”Medden kerrzen fell asen; nekni nɛucṛ iten”! –Amek? Izimer, ameγbun, immut seg llaẓ, la ittḍa i wakken ar as d tefkem ayen ar a yeč, kenwi ar a s tesslusum deg izlagen d ixelxalen d ibeṛnas! Tγilem a wen yuγal d-tislit ! Yak winna d-izimer, d lmal agugam. Taswiɛt d kenwi aya tebγam ad tuγalem deg umḍiq is, naγ netta yif iken ? Tura, s yixf-iw, ar d ṛuḥeγ ! Ur d zziγ γer da γur-wen armi ufiγ wid iken yugaren deg tibuhelt !”
Issukel.iṛuḥ
Nutni ur t ẓrin ara imi issukel. Sseqsan fell-as. Armi ur t ufin ara, tenna yasen teqcict nni : « A yemma ; uggaγ illa deg tefliwin uγerbal.” –Yemma-s tenna yas: “Uggaγ illa deg ceṭṭiḍen.” –Baba-s inna yasent: “Uggaγ illa deg wgudu
.” Qimen ar ttnadin. Baba-s ittnadi deg wgudu; yemma-s tettnadi deg iselsa; taqcict nni tettnadi deg tefliwin uγerbal. Myal yiwen deg-sen yini: “a t afeγ da !” Qimen ttnadin.
Aqcic nni issukel. Armi iwweḍ ar yiwet tmurt, yufa kra medden ṭṭfen ticekkaṛin ssendayen tent i iṭij. Win ar yeldin imi n tcekkaṛt, iwwelh itt i tafukt. Ar ticki iddeh(yeɛya), iqqn-as aqemmuc i tcekkaṛt nni, issekcem itt ar lǧamaɛ, ismir dinna deg wegnes n tmesgida; yuγal-d diγen ad irnu ad iɛemmeṛ diγen tafukt! Inna yasen: “Acu la txeddmem akka, a medden a?” – Nnan as : “la nessekcam tafat ar tmesgida nneγ acku ulac tafat deg-s, ccix ur iffeṛz ara tira n tṣuṛtin.” Inna uqcic nni deg ul-is:”wi ugaren imawlan-iw, d-ibuhalen ugar nsen! Nek γileγ rewleγ-d seg imawlan-iw i wakken ar ad afeγ kra n wid iḥedqen; taswiɛt aqli ufiγ wid ten yugaren deg tibuhelt !” Inna yasen i medden nni :”Annect ar a yi tefkem ma yella skecmeγ awen tafat ar lǧamaɛ a nwen ?” –Nnan as: “A k nefk ayen tebγiḍ.” –Inna yasen netta: “fket iyi ayen yura Ṛebbi; ad sekcmeγ tafat ar tmesgida nwen.” –Nnan as :”Yuqem.” Ikker netta, yuli s ufella n tmesgida, yuqem as tiwwura timesṭuḥin i sqef. Tekcem tafat ar lǧamaɛ. Iqim uxxam n Ṛebbi d-tafat. Qimen medden feṛḥen, fkan as ayen i s yura ugellid ameqṛan.
Iṛuḥ
Iṛuḥ uqcic nni. Armi d iwweḍ ar yiwet n taddart nniḍen, tḍal d yiwet teqcict seg ṭṭaq, twala t. Tenna yas teqcict nni i yemma-s : « A yemma, ata-in yiwen uqcic wansi d ikka. Aqcic nni a t aγeγ ; a d-ǧǧeγ yid-s yiwen uqcic. Aqcic nni ad yeγli sia seg ṭṭaq a, ad immet!” Qiment ttrunt am nettat am yemma-s.
Aqcic nni iwweḍ γer sent, yaf itent ttrunt, inna yasent: “Acu kent yuγen imi akka la tettrumt ?”-Tusa-d yemma-s n teqcict nni, tenna yas:”a mmi, taqcict a inu d nettat i k iẓran imi d tusiḍ i tama ihin akk-in. Tenna yi: A yemma, aqcic nni d yusan seg tama ihin akk-in a t aγeγ; a d-ǧǧeγ yiwen uqcic akk yid-s. Aqcic nni ad iγli seg ṭaq a, ad immet! –Tura d ayen imi ala nettru akka.” –Inna uqcic nni deg ul-is:”Ti diγen ugarent wid iɛeddan akk!” Inna yasent:”Xas, ad immet! Maca awimt d idrimen; a nefk lweɛda fell-as i wakken a γ fken deɛwa lxiṛ wid nni i wumi a nefk lweɛda; ad iqim uqcic nneγ, ur ittemmat ara.” Fkant as idrimen. Inna yasent:”Tura, aqli ad ṛuḥeγ, ad awḍeγ ar yiwet tmurt ar yiwen umedakel iw, a t ẓreγ amek illa. Imir nni a d-zziγ, ad aγeγ taqcict a.” Iwwi idrimen, iṛuḥ.
Armi iwweḍ ar yiwen umḍiq, yufa sin medden ttennaγen. Wayeḍ yusa-d , irekb-d taserdunt; armi d iwweḍ ar sin nni ittennaγen, inna yasen:”Acu γer akka tettnnaγem ?” –Inna yas yiwen:”nekkini akk d wa d imedukal . nusa-d. Armi d newweḍ ar da, nniγ as nekkini : Mer agni a inu, a t kerzeγ d-irden, ad čaṛeγ yis axxam.-Ikker-d netta, inna yi: Mer inek, nekkini a d-aγeγ ulli, a k t kseγ. –Nniγ as nekkini: Amek ! Armi nek yid-k d imedukal, tura tγulḍ iyi! Ad tṛuḥeḍ a d-aγeḍ ulli, a yi tekseḍ irden! –Tura , γef anect a i nennuγ.”
Ikker d bab tserdunt nni. Iṭṭef ajenwi, iwwet taserdunt nni ines ar uɛebbuḍ, inγel-d ijeγdan-is, inγa-tt. Inna yas i winna akken nni i s innan: Ad aγeγ ulli, -ad ikes irden i umedakel is:”A d-isseγli Ṛebbi ijeγdan iw am wid n tserdunt ihin! Ar d keč yḍelmen!”
Inna yasen uqcic nni, gma-s n teqcict nni i d-irḍan zdat izimer: “Amek ! Kenwi tleḥḥum deg ubrid d-imedukal. Yiwen inna: Ad kerzeγ irden. –Wayeḍ inna:Ad aγeγ ulli, ad sent bruγ deg irden a.-Tennuγem γef ulac! Wis kraḍ(3) inγa taserdunt is γef ulac i wakken kan ar ad iggal yis-s” Tura nekkini rewleγ-d γef kra ibuhalen ; γileγ ad afeγ wid iḥedqen acemma. Taswiɛt, aqli, deg ass nni deg i d-fγeγ γef wid nni d rewleγ, nekkini ttafeγ-d akka wid i ten yugaren deg tibuhelt! Tafakit is, d kenwi immenγen γef ulac. Tura, nekkini yif-itt ad uγaleγ ar imawlan iw.” Wid nni iǧǧa ten dinna; netta yuγal ar tmurt-is.
Armi iwweḍ ar teqcict nni i s innan:A k aγeγ, -yuγ-itt. Inna yas:”Nekkini, tura, aqli uγeγ kem. Maca a kem awiγ ar tmurt iw.”-Tekker-d teqcict nni, tenna yas”Ihi! Imi ar a nṛuḥ ar tmurt ik, aqcic nni ar a d-neǧǧ nek yid-k anida ar a-yeγli ? Yak, γileγ a yi taγeḍ, a neqim da. Ass nni ma ar a yernu γer neγ uqcic, ad yeγli seg ṭṭaq a.” –Inna yas netta:”Iyya a nṛuḥ ar tmurt iw! Ar ass mi ilul γer neγ uqcic, a d-nas γer da; imir nni ad-yeγli seg ṭṭaq a.” –Tenna yas:”Yuqem.” Iwwi-tt, yuγal ar tmurt is.
Armi d iwweḍ ar taddart nni i wumi iga tafat i tmesgida, feṛḥen yis-s medden nni. Nnan as: “Qim ad tzeḍγeḍ da akk yid neγ.” –Inna yasen netta:”Ad awen ibarek Ṛebbi! Nek ad ṛuḥeγ ar imawlan iw. Ahat ad ilin ttrun fell-i.” –Nnan as: “Ṛuḥ.” Iṛuḥ. Armi d iwweḍ s axxam is, yufa baba-s ittnadi deg ugudu; yemma-s tettnadi fell-as deg selsa; ultma-s tettnadi fell-as deg tefliwin uγerbal. Deg mi i t d ẓran iwweḍ-d, twala-t yemma-s ilsa tiγawsiwin ines. Tenna yas i urgaz-is akk d yelli-s: “Yak, nniγ awen deg selsa i yella; kenwi tettnadim deg meḍqan nniḍen! Ata-in akka ilsa tiγawsiwin. Mer da ur d isban ara iman-is, lliγ a t afeγ ass-a deg iselsa ihin ines, acku qimen ala widak ihin illan γur-s, ur ɛad ur ten nudaγ ara. Lliγ ass-a a ten nadiγ.”-Inna yasen uqcic nni: “A ziγ akka teqimem kan d-ibuhalen ? –Tenna yas yemma-s:”Amek, a mmi? Aṭas aya tura nekni nettnadi fell-ak armi d-ass-a i k nufa!” –Inna yas mmi-s:” Lliγ deg selsa inu iṭṭseγ.” Qimen. Armi zrin kra n wussan, terfed teqcict nni d-iwwi s tadist. Armi d-ass i d urew, teǧǧa-d aqcic. Tenna yas i urgaz is: “Ay argaz, iyya-d a nṛuḥ s axxam nneγ i wakken ar a yeγli uqcic a nneγ seg ṭṭaq nni n uxxam nneγ.” –Inna yas netta:”Yuqem. Maca a neqim kra n wussan ar d imγuṛ kra uqcic a; imir nni a nṛuḥ.” –Tenna yas:”Yuqem.”
Qimen. Yal ass teqqaṛ as: “iyya-d a nṛuḥ !” –Netta iqqaṛ as: “ ar azekka.” –Azekka nni, a s tini: “Iyya-d a nṛuḥ!” – Netta yini as: “Ar azekka, “ diγen. Netta iγil ad taγ awal is, ur tneq ara aqcic nni.
Armi d yiwen wass, netta irzef. Nettat tewwi-d aqcic γef iγil is, teffeγ-d ar ufrag. Taf yiwen lbir γur-s ṭṭaq am winna n uxxam nsen. Tenna deg ul is: “Yak iɛdel am ṭṭaq a am winna n uxxam nneγ. Tura a t sseγliγ seg ṭṭaq a! “ Teṭṭf aqcic nni ines, tḍeggṛ it seg ṭṭaq nni. Iγli ar lbir, immut !
Armi d-tameddit, yusa-d urgaz is. Inna yas: :”Anda illa mmi-m ?” – Tenna yas: “Ihi, iγli seg ṭṭaq !” –Inna yas: “anwa ṭṭaq deg iγli?” Tṛuḥ yid-s, tessaweḍ it ar lbir nni seg tḍeggeṛ mmi-s, tenna yas: “Nekkini effγeγ-d ar da; ufiγ-d ṭṭaq a; nniγ: Iyya! Iɛdel yak am ṭṭaq a, am winna n uxxam nneγ . –Briγ as sya!” –Inna yas netta: “Ihi ansi iγli uqcic a, ad tḍefṛeḍ ula d kemm.” Iṭṭf-itt, iḍeqqṛ itt ula d nettat diγen. Teγli ar lbir, temmut. Iqim netta. Izweǧ diγen. Yuγ tameṭṭut nniḍen maca ur telli d-tabuhalt, d-tuḥdiqt am netta.

(W)

Asabter yellan deffir wa | Asabter n zdat


Rahem Idir - Tinin-is...
tilelli - Tinin-is...

Copyright 2006 imyura.net