Tabaduţ
Amernu d awal armeskil. Irennu γer wemag neγ γer yisem neγ γer umernu nniḍen i
wakken d ibeddel kra deg uamek nsen
md. :
Lḥiγ
aṭas
Aṭas n warrac
Kkr-ed cwiṭ zik
Anamek n umernu yemxallaf. Llan imerna:
-n tibawt
-n tuţţra
-n wemkan
-n wukud
-n tγara
-n tesmekta atg...
Imerna n wemkan
Wiki γur-sen 3 n wudmawen:
Anda?
da, din, dihin
Ansi? ssya, ssyin, ssyihin
--à>taki d talγa tawezzlant :.
-->Tella
daγen talγa taγezzfant n imerna-ya :
da = dagi, dagini/dakini, dagikana
ssya = ssyagi/ssyaki, ssyagini/ssyakini, ssyagikana
din = dinna
ssyin = syinna
dihin = dihinna (neγ : dahin, dahinna),
ssyihin = ssyihinna (neγ : ssyahin, ssyahinna // ssyahi, ssyahikana)
Imerna « da, din, dihin » zemrent ad zwirent zdat-sen tenzaγ γer, ar,
alamma d, armi d, akka am ;
-eyya γer da,
-alamma d-din,
-am din am da
Imerna : zdat, deffir (ney : sdeffir), berra, daxel (neγ : zdaxel) ,
zemrent ad zwirent zdat-sen tenzaγ : γer neγ si ;
-ddu γer zdat,
-yuγal-ed si taddart
Llan imerna nniḍen n wemkan :
sufella,
swadda, ukwessar (neγ : d akessar), iwsawen (neγ : d asawen), yeffus, zelmed,
akin.
(Wikad d-mazal a tent-afem di tugna i d-qneγ deg usebter)
Imerna n wukud
ggten
: assa, azekka, sellazekka, idelli, selliḍelli/sendiḍelli, ilindi,
sellilindi/seldilindi, qabel, wabel, tura, llin(a), zgelli(na), imiren(ni),
akka-mira, akkadani, zik, ccaww, ya, akkwas, kullas, t-tikwal, laεmer.
Imerna n tesmekta
«Aṭas, drus, cwiṭ, ddeqs » sselkamen asemmad n yisem : aṭas n
yergazen cwi’t n tmellalin;
— « ddeqs » yezmer daγ ad isselkem awṣil udmawan : ddeqs nnsen
— « annect » yezmer ad isselkem amqim ameskan :
annect-aki yakw
— Llan imerna nniḍen n tesmekta : nezzeh, accemma, d arani
Di tugna i yeqqnen deg usebter-a, kksegh-tt-id seg wedlis n mass Naït-zerrad, a
tt-afem azal n imerna nniḍen:
